INTRODUCCIÓ
Santa Coloma forma part de l'Observatori Internacional de Democràcia Participativa i ha participat en tots els Fòrums Locals nascuts de la trobada de Porto Alegre, ha rebut distincions internacionals pel procés participatiu sobre el planejament urbanístic de Can Zam, i l'Alcalde ha sortit en els mitjans de comunicació amb una bona valoració pel procés participatiu del PAM. Però considerem que aquesta presència institucional no respon a la realitat de la Participació a la ciutat.
L’objectiu d’aquest Informe es fer-hi un recull de fets que considerem distorsionen la participació ciutadana pilar bàsic de la democràcia i que al nostre parer estableixen un marc de baixa qualitat democràtica, on les entitats ciutadanes tenen molts obstacles per poder difondre i realitzar les seves activitats i les organitzacions politiques són discriminades i pateixen restriccions en la llibertat d’expressió.
Considerem que moltes actuacions responen a un marc legal anterior a la Constitució Espanyola de 1.978, atès que pel fet de ser-hi membre d’una organització política es pateix discriminació, i que hi ha arbitrarietat intencionada. No es respecte el pluralisme polític, ates que aquest no es reflexa en els mitjans públics, i les dificultats per exterioritzar els missatges cap a la ciutadania son força restringits. Però per un altre banda el partit del Govern Municipal fa ús partidista dels mitjans públics.
No s'estableix un criteri uniforme i transparent a l'hora de sancionar; diverses entitats i partits en surten sancionats, d'altres gaudeixen d'un "mirar cap a altre costat".
Sol·licitem una visió objectiva, una Auditoria imparcial de la situació de la Participació Ciutadana i política a Santa Coloma de Gramenet. Volem regularitzar i normalitzar una situació que considerem anòmala. Moltes de les actuacions i situacions que expliquem han estat formulades com a queixa al Defensor de la Ciutadania de la ciutat, i la resposta ha estat ambigua i sense intenció de reconduir la situació.
Aquest Informe el presentem al Síndic de Greuges, al Defensor de la Ciutadania i a l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa, demanant-li que deixi en suspens la participació com a membre de Santa Coloma de Gramenet, fins no haver elaborat una Auditoria sobre la situació de la Participació Ciutadana .
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
Article 6
Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la Llei. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.
Article 16
1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin
manifestats, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.
Article 20
1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
c) A la llibertat de càtedra.
d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.
2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.
3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.
Article 23
1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.
2. Tenen també el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que les lleis assenyalin..
REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Esta “caducat” hauria d’haver-se fet la revisió del mateix fa tres anys. Del Reglament de Participació se n'ha fet una lectura restrictiva i bel·ligerant des de la vessant sancionadora, mentre que els apartats més participatius no han estat desenvolupats.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
1. Aquest reglament respon als principis de la Carta europea de salvaguarda dels drets humans incorporada a l’ordenament local d’aquest Ajuntament de conformitat amb l’acord de Ple de data 27 de juliol de 2000.
2. L’Ajuntament, en l’exercici de la seva autonomia organitzativa, pot crear altres òrgans municipals de participació diferents dels que es preveuen en aquest Reglament, tot respectant l’organització bàsica determinada per les lleis. La creació d’altres òrgans complementaris ha de respondre als principis d’eficàcia i economia organitzativa i de participació ciutadana.
3. En particular s’estableix que, transcorregut un període de dos anys des de la vigència del present Reglament, se n’avaluarà el funcionament i s’introduiran les modificacions que s’estimin necessàries.
1.ESPAI PÚBLIC
ESPAIS D’US EXCLUSSIU PER LES ENTITATS. Les Ordenances de Neteja van establir el fet que en més d'una 20 de "pirulis" s'establís el rètol d'ús exclusiu per a les entitats. Això no s'ha respectat, i són les empreses privades, principalment discoteques, promotores de concerts i artistes, qui els omplen amb una actitud totalment passiva per part dels responsables d'aplicar les ordenances. Les entitats ciutadanes i els partits polítics es troben en que poden fer un esforç per posar cartells i que l’endemà estiguin cartells d’entitats amb ànim de lucre, un fet que no és sancionat ni es fa seguiment del mateix.
ORDENANÇA DE NETEJA. Article 45
1. La col·locació de cartells i d’adhesius a les columnes anunciadores municipals haurà de complir les condicions següents:
a) Que els cartells continguin propaganda d’actes o d’activitats d’interès ciutadà.
b) Que la publicitat aliena a l’acte o l’activitat objecte del cartell no ocupi més d’un quinze per cent de la seva superfície.
2. L’Ajuntament regularà en cada cas les condicions en que podran utilitzar-se les columnas anunciadores municipals. A través d’una circular, l’Ajuntament aprovarà una relació de columnas anunciadores reservades a ús exclusiu de les entitats, per tal de garantir la col·locació de cartells i adhesius. L’ús d’aquestes columnes anunciadores, d’ús exclusiu per a les entitats, per part de la publicitat privada serà sancionat i donarà lloc a la incoació del corresponent expedient sancionador
OPIS. La ciutat s'ha omplert d'OPIS (espais publicitaris situats al carrer). Si bé la ordenança estableix que no es pot posar publicitat d'alcohol o tabac això ha estat incomplert pel mateix consistori. I s'ha utilitzat en període pre-electoral i electoral amb finalitats propagandístiques. No hi ha constància que cap entitat ciutadana hagi pogut fer servir aquests espais.
CARTELLERES. Les entitats tenen moltes dificultats per poder difondre les seves activitats i els seus missatges, cada cop hi ha menys cartelleres a les façanes, en són eliminades sense cap mirament (c/Irlanda, C/Singuerlin, C/St.Carles, c/Mossèn.Cinto Verdaguer), i són mobiliari urbá.
FAÇANES. El fet de posar-hi cartells a les façanes dels edificis es respon mitjançant un seguiment "intimidador" i penalitzador vers les entitats mitjançant multes, al mateix temps que immobiliàries, diaris gratuïts, ofertes diverses gaudeixen de total impunitat per escampar papers pel carrer, per les façanes i pels vidres dels cotxes
PANCARTES .L'Ordenança va acotar els espais i el temps de durada, però les interpretacions són ben diferents depenent de qui és l'autor de la pancarta. El PSC va posar pancartes al bell mig de la plaça de la Vila, o la UE Gramanet al pont del Potosí, sense que es retiressin o els recaigués una multa. L’Ajuntament ha comés diversos incompliments en la normativa de les pancartes com posar-les els arbres.
MURALS. En els darrers anys i amb l'excusa de netejar les parets, es a dir de pintar-les de gris, s'han esborrat tots els murals fets per entitats. Alguns d'ells que ja formaven part de la cultura popular per la seva ubicació, el contingut i pel moment en què es van fer (contra l'OTAN, vagues generals, solidaritat, contra la violència de gènere i la xenofòbia…), d'altres no s'ha trigat ni un any en fer-los desaparèixer. Encara que la ordenança de neteja permeti fer murals, les entitats saben que després del temps i l'esforç de fer-ho, potser al dia següent haurà estat tapat en nom de la Santa Coloma neta.
PINTADES. Per part de l’Ajuntament s’ha fet un esforç en la neteja de pintades que embrutaven les parets de la ciutat, també les pintades reivindicatives. Diverses pintades feixistes, antidemocràtiques han aparegut a murals i a locals d’organitzacions d’esquerra i l’Ajuntament no ha fet neteja de les mateixes.
2.CAMPANYES ELECTORALS
No s'habiliten espais electorals, perquè els partits posin la propaganda electoral, es deixen els espais ja existents, entren en la dinàmica que pateixen totes les entitats (immobiliàries, promotors musicals….). En cas de fer-ne servir un altre lloc es pateixen sancions i multes.
La distribució d'espais no és equitativa, sinó majoritària. Els partits amb aquest sistema majoritari es reparteixen els carrers, per col·locar les banderoles. Però el PSC, i també Ciutadans, adquireixen o compren la utilització d'espai públic, carrers que no havien aparegut a l'hora de fer la distribució.
3.EQUIPAMENTS
CENTRES CIVICS. Les organitzacions polítiques no poden posar informació de les seves activitats, ni deixar els butlletins informatius als Centres Cívics. Determinades entitats també es troben amb aquesta dificultat. Hi ha una arbitrarietat.
Es nega la utilització dels Centres Civics per realitzar segons quines activitats (dinars, sopars..) si no es “contracta” el servei de bar o de catering que funciona al mateix. Aquest fet obliga a les entitats a no poder treure el màxim rendiment d’una activitat i condiciona aquesta.
C.R.MAS FONOLLAR. Mitjançant una modificació en l'ordenança només poden fer-hi activitats les entitats juvenils, restringint l'accés a un dels pocs espais adients per fer-hi concerts i festes a l'aire lliure a les altres entitats. El fet de que no es puguin fer actes amb afany de lucre, fa que moltes entitats no puguin tenir un espai per fer activitats d'autofinançament.
CENTRES EDUCATIUS. Per utilitzar un espai en un centre educatiu fora d’horari escolar s’exigeix una despesa de gairebé 500 euros, per una assegurança d’accidents, amb independència de la durada de l’activitat per part de l’entitat organitzadora, això fa un efecte dissuasori i inassolible per part de les entitats. Sabem que aquesta obligació no es fa efectiva a molts municipis, i que és l’Ajuntament qui se’n fa càrrec, com una forma de promocionar les activitats de les entitats.
REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Article 10 Ús dels equipaments municipals 1. Els equipaments cívics, socials, culturals i esportius de l’Ajuntament i els centres d’educació infantil i primària, fora de l’horari i del programa escolar, podran ser utilitzats temporalment per les entitats de manera contínua o puntual d’acord amb la normativa específica.
Article 11 Les comissions d’usuaris dels serveis i equipaments municipals Les comissions d’usuaris que estiguin regulades per lleis sectorials es constituiran i funcionaran d’acord amb la normativa que sigui d’aplicació. Els serveis i equipaments no sotmesos a aquesta normativa, com els Centres Cívics i Casals Municipals, es regiran per reglaments específics que facilitin la participació i corresponsabilitat de les entitats i de les persones usuàries.
4.FESTA MAJOR
FIRA D’ENTITATS. Des de l'any 2001 les entitats no disposen d'un espai adient per posar-hi les seves carpes, on difondre les seves activitats. Això també ha suposat una retallada en les fonts d'autofinançament de les entitats.
COMISSIÓ DE FESTES. No hi ha renovació, les entitats no poden proposar representants, ja que se les ignora, i no se les convoca.
ESPAIS. Respecte dels Espais de restauració i barres de begudes, les entitats no poden accedir-hi, sinó que es deixen en mans de les empreses. És una altra font d'autofinançament que es nega a les entitats.
5.ORGANS MUNICIPALS
La petició de paraula i les intervencions als plens municipals són restringides. Les entitats no poden proposar un punt de l'ordre del dia si aquest no és refermat per la majoria del Ple Municipal.
L'Alcalde fa una lectura restrictiva dels seus deures com a president del Ple, i restringeix la paraula als grups municipals de la oposició.
AUDIENCIES PÚBLIQUES. La obligatorietat de fer audiències públiques als Pressupostos i les Ordenances topen amb la manca d'informació i amb antel·lació que es dona, així com l’escassa difusió de les mateixes. La manca de voluntat participativa, fa que no es realitzi als barris, ni s'assumeix cap de les propostes fetes.
CONSELL DE CIUTAT. El funcionament d’aquest òrgan de participació i de les comissions no es correcte.
El Consell de Ciutat no es convoca amb temps i amb la documentació adient, les entitats mitjançant el Vicepresident Ciutadà no poden proposar temes per al debat
No poden participar totes les entitats que ho sol·liciten, però el Govern Municipal fa participar a aquelles que li interessa depenent del tema a tractar, tot i no ser membres.
No és un òrgan vinculant, fins i tot el procés de debat per a Can Zam, que va rebre un premi de Nacions Unides per a Best Practice, s’ha canviat de forma unilateral, i sense fer-hi retorn al Consell.
COMISSIONS. El Pla per a la Convivència fa més de 5 anys que no te reunions. El Consell Escolar Municipal no s’ha reunit en gairebé tres anys, incomplint el Reglament i fent-se actuacions d’importància sense tenir en compte la seva opinió.
7.MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS
No existeix un reglament del mitjans d'informació públics, tot i el compromís de l'any 2004.
AJUNTAMENT INFORMA. No existeix un consell de redacció ciutadà.
Les informacions són totalment parcials, no més s’informa de la posició del Govern Municipal en els temes de ciutat i no de les respostes o opinions dels altres grups municipals sobre el mateix.
Els Grups Municipals només poden opinar una vegada al mes i d'un tema predeterminat, no existeix pluralitat informativa respecte als temes de la ciutat, només s’informa de l’opinió del partit del Govern Municipal i no es reflexa les opinions de la resta de Grups Municipals, ni partits politics de la ciutat.
No poden sortir informacions d'activitats dels partits politics que realitzen activitats que poden ser de interès ciutadà (xerrades, video-forums, cursos...), segons es diu des de premsa de l’Ajuntament i el Govern Municipal, per un acord polític, un acord que no esta escrit ni reglamentat, un acord en que totes les formacions politiques de la ciutat llevat del PSC desconeixen, i que en qualsevol cas deu no ser-hi vigent, ates la disconformitat amb aquesta situació per part d’aquestes formacions.
En la queixa que es va realitzar al Defensor de la Ciutadania per part d’Esquerra Unida i Alternativa per la negativa a informar d’un acte sobre la Constitució Europea el Novembre 2004, se’ns va negar la publicació amb els arguments de que es tractava d’un acte electoral i que intervenia un membre del Govern de la Generalitat. Totes dues coses totalment falses, doncs en primer lloc no es realitzava en periode electoral, faltaven 4 mesos per a la realizació del referendum i en segon lloc intervenía en Jordi Miralles que era membre del Parlament de Catalunya però no membre del Govern de la Generalitat.
En els darrers anys diverses entitats han sofert la censura i no han pogut publicar les seves activitats (Ateneu, Plataforma..)
Membres de l'equip de Govern que no pertanyen al PSC han tingut restringida la presencia en els mitjans públics, en el mandat 2003-2007 la presencia en el full informatiu i en la revista SOC, no responia a la pluralitat política del Govern ni al grau de responsabilitat dels seus membres.
GRAMA RADIO. L'externalització de la radio municipal ha suposat la desaparició com a Servei públic, no es parla de la ciutat. Las entitats no tenen opció a dir-hi la seva, i les organitzacions politiques tampoc.
REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Article 17 Mitjans de comunicación 1. L’Ajuntament, a més de donar la publicitat que legalment pertoqui a cada assumpte amb anuncis i edictes al tauler de la Corporació, al Full Informatiu, als butlletins oficials i als diaris de major difusió, transmetrà la informació útil a la ciutadania a través dels instruments més adequats.Els mitjans de comunicació propis no sols seran rigorosos, veraços iobjectius sinó respectuosos envers la pluralitat existent a la ciutat.
2. S’implementaran espais adequats i suficients que permetin l’expressió de l’opinió de les entitats, organitzacions i persones sobre els temes que considerin oportuns al Full informatiu i als mitjans de comunicación municipal de gestió directa o indirecta en els seus diversos formats.
8. MITJANS NO PÚBLICS.
Hi ha una arbitrarietat en la difusió i acceptació als espais públics, depèn de si són més o menys afins al Govern municipal, els més crítics tenen dificultats i se'ls nega la difusió en espais públics. L’exemple de la revista EL MIRALL de no poder ser distribuïda a la porta de l’Ajuntament, a la Biblioteca, als Centres Civics, mentrés que d’altres diaris i revistes (SOC, REVISTA ACI...) ho poden fer.
9.SUPORT A LES ENTITATS.
Des de fa més de 8 anys les subvencions a les entitats resten congelades, sense cap mena d’increment. Atenent al fet que hi ha dificultats econòmiques per la gestió de les mateixes, el fet d’haver suprimit espais per a les entitats com la Fira de Festa Major o espais per a realitzar activitats (CRJ MAS FONOLLAR), fa que aquest fet sigui encara més greu.
REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Article 8 Mitjans municipals al servei de les entitats L’Ajuntament, en la mesura de la disponibilitat de recursos, facilitarà el suport tècnic, material i econòmic necessari a les entitats, tot regint-se pels criteris de respecte a l’autonomia i d’afavoriment de la fortalesa del teixit associatiu de la societat civil. Les entitats hauran de justificar documentalment la destinació d’aquests ajuts.
10. DEFENSOR DE LA CIUTADANIA.
Davant de queixes i de sol.licituts per revisar diversos d’aquests fets Les resolucions que emet no s’ajusten als articles del Reglament de Participació són ambigües i no vinculants pel Govern Municipal, sinó que es deixa en les seves mans el canvi de criteris i el respecte al dret i al reglament.
REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Article 22 El Defensor/a del Ciutadà 1. El Defensor/a del ciutadà de Santa Coloma de Gramenet, que es regeix per Reglament propi aprovat per acord del Ple de 28 de febrer 2000, té per missió vetllar pels drets dels ciutadans en relació amb l’actuació de l’Ajuntament i dels organismes que en depenen. Amb aquesta finalitat estudia les queixes que se li presenten i té especial cura de la defensa dels drets dels infants i adolescents.
Ahir dimecres, en una assemblea oberta convocada pels indignatsciutadans de Gramenet i a la qual van participar unes 200 persones, es va decidir ocupar l'ambulatori, CAP, del carrer Major, com a protesta per les retallades a la sanitat i la progressiva privatització que ha decidit el govern de CiU-PP a la Generalitat. També es va decidir avui i demà passar la nit a l'edifici del CAP. Foto: Calendari de mobilitzacions.Es va ocupar el vestíbul de l'ambulatori, sense ocasionar cap desperfecte i sense destorbar ni a treballadors ni malalts, ni cap servei disponible. Després va tenir lloc un debat a l'interior entre els presents en que es va decidir programar les accions orientades a sensibilitzar i donar a conèixer les problemàtiques a la Sanitat, a més de fer una crida a la manifestació prevista pel dia 19 desembre a les 19 hores davant l'Ajuntament de Gramenet. Finalment, alguns ciutadans/nes, van passar la nit a l'interior de l'edifici. També es va decidir avui i demà passar la nit a l'edifici del CAP. Ha estat confeccionat un calendari d'actuacions encaminades a informar i sensibilitzar a la població (veure foto).Coloma de Gramenet ha patit fortes retallades en sanitat que afecten una població especialment afectada per l'atur i la manca de recursos:• A l’hospital de l'Esperit Sant els treballadors pateixen un ERO que els deixa sense feina durant 25 dies. 25 metges han patit una substancial rebaixa de sou, el personal de ginecologia s’ha reduït dràsticament i s’han tancat 1 de cada 3 llits.• Des de l’estiu no hi ha urgències als CAPs els dissabtes. Al desembre els CAPstanquen els dies 5, 7 i 9. Això vol dir que des del 3 fins a l’11 de desembre a tota la ciutat -amb 130.000 habitants censats- només hi haurà un reduït servei d’urgències.Fotos: Juan Carlos Coco.
